L’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili és un dels exemples més depurats del racionalisme barceloní dels anys cinquanta. Amagat a l’interior d’una illa, l’edifici s’organitza a partir d’una lògica on estructura i forma s’integren sense distraccions. La renúncia a l’ornament cedeix el protagonisme a una geometria moderna de volums rectes i rotunds. Tot i això, el rigor exterior es transforma en creuar el llindar: els recorreguts interiors introdueixen línies corbes que suavitzen l’experiència i aporten una dimensió més amable al conjunt.
This is… bo saber-ho
El vestíbul de doble altura destaca com l’espai més emblemàtic de l’edifici, on la llum i la claredat estructural defineixen el seu caràcter.
