Hotel històric de cinc estrelles d’inspiració clàssica, amb una terrassa-jardí entre les més icòniques del centre de Barcelona.
Palauet modernista de Josep Puig i Cadafalch amb dues façanes radicalment diferents.
Conjunt hospitalari modernista de principis del segle XX, avui reconvertit en un espai cultural i de coneixement.
Gratacel de més de 140 m que acull oficines i un mirador públic en una torre dinàmica de colors canviants.
Una façana modernista amb aires orientals que recorda el seu passat com a botiga centenària de paraigües.
Mansió modernista, coneguda popularment com “El Frare Blanc”, situada a l’elegant avinguda del Tibidabo.
És un edifici en ple Eixample on es respiren alguns dels trets més autèntics del Modernisme.
Conjunt de quatre torres d’oficines, icona de l’arquitectura moderna catalana i del desenvolupisme.
Conjunt d'habitatge col·lectiu de blocs aïllats i ortogonals, situats per maximitzar la llum, la ventilació i la relació amb l'entorn natural.
Centre musical modern amb una programació de música clàssica, antiga i contemporània repartida en quatre sales principals.
Complex de volums independents de colors i alçades variables que centralitza l’activitat judicial de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.
Complex acadèmic que combina el racionalisme funcional dels anys seixanta amb una modernitat orgànica en maó vist.
Referent del racionalisme modern a Barcelona, premiat pel seu disseny funcional en acer, vidre i estructures modulars.
Hotel històric que combina arquitectura neorracionalista dels anys cinquanta amb comoditats modernes.
Hotel gratacel de 120 m i 29 plantes a Poblenou, un dels perfils més reconeixibles de l’skyline de Barcelona.
Conjunt d’habitatges socials de postguerra al Poblenou, referent per la seva funcionalitat i integració en el teixit industrial.
Darrere la seva façana neoclàssica, acull la seu de l’Ajuntament de Barcelona a la plaça de Sant Jaume, fòrum de l’antiga ciutat romana.
Antic hospital gòtic que avui acull institucions culturals entre patis i arcs centenaris al cor del Raval.
Icona del Modernisme català i obra clau de Gaudí, integrada al Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2005.
Edifici monumental del segle XVIII que combina arquitectura neoclàssica i gòtica, vinculat al comerç marítim i a les belles arts.
Edifici d’interiors modernistes que conserva una antiga residència familiar dissenyada per Antoni Gaudí pel seu mecenes, avui convertida en casa-museu.
Un dels gratacels més emblemàtics de la ciutat, construït pels Jocs Olímpics de 1992, amb 40 plantes de vidre i alumini.
Edifici modernista d’inspiració gaudiniana a Terrassa, originàriament fàbrica tèxtil i avui equipament cultural de la ciutat.
Fortalesa militar del segle XVII al cim de la muntanya de Montjuïc, amb vistes panoràmiques al port, al Mediterrani i a Barcelona.
Gratacel reconegut per la seva arquitectura d’acer i vidre, la seva col·lecció d’art contemporani i l’experiència al costat del mar que proposa.
Edifici d’habitatges socials que fusiona el racionalisme amb la tradició mediterrània a través d’una icònica façana de gelosies de fusta.
Un dels teatres d’òpera més antics i prestigiosos d’Europa, referent a Barcelona per a concerts i dansa.
L’última obra civil de Gaudí i un dels edificis més audaços i rellevants del Modernisme català, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1984.
Majestuós castell modernista amb torres, dracs i maó vist, al mig de la Ciutadella.
Edifici mixt d’habitatges i oficines, un dels primers gratacels de Barcelona, d’estil art déco i funcionalista.
Antiga seu editorial d’estètica racionalista, definida per la seva funcionalitat tècnica, situada al pati interior d’una illa de l’Eixample.
Edifici d’habitatges racionalista de finals dels 60, reconegut per la seva organització en múltiples nivells i el seu caràcter experimental.
Obra mestra del moviment modern signada per Mies van der Rohe i Lilly Reich per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Primera obra del geni del Modernisme, una nau industrial que acull més de 2.000 obres d’art català contemporani.
Joia arquitectònica del Modernisme català que acull una sala de concerts clau en la vida cultural de la ciutat.
Conjunt d’habitatges socials de postguerra al Poblenou, referent per la seva funcionalitat i integració en el teixit industrial.
Casa d’inspiració flamenca i elements gòtics, construïda en l’edat d’or del Modernisme català per encàrrec del xocolater Antoni Amatller.
Representació del Modernisme més ric i elegant de Barcelona en un dels edificis més costosos de la ciutat.
Petit palauet modernista situat al passeig de Gràcia, a la coneguda "Illa de la Discòrdia".
Palauet burgès d’aire historicista amb una col·lecció molt personal d’art i objectes dels segles XIX i XX.
Un dels perfils més emblemàtics del Modernisme barceloní, amb aires de castell medieval.
Edifici insòlit d’influències orientals i mudèjars, testimoni dels primers passos d’Antoni Gaudí com a arquitecte.
Seu històrica i actual del Govern de Catalunya, construïda entre els segles XV i XVII i exemple de la transició del gòtic al Renaixement.
Edifici neoclàssic del segle XIX que avui acull la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
Edifici neoclàssic clau en la història sanitària de Barcelona, avui seu d’una influent institució acadèmica.
Hotel gratacel de 105 m d’estil high-tech, coronat per una cúpula geodèsica en voladís i una estructura metàl·lica visible.
Bloc d’habitatges de luxe del racionalisme català que combina materials tradicionals amb una composició moderna.
Exemple del racionalisme i l’avantguarda europea, definit per un joc de volums desalineats que construeixen un conjunt escultòric.
Pavelló polivalent situat a la muntanya de Montjuïc, inaugurat en el context dels Jocs Olímpics de 1992.
Bloc d’habitatges de luxe del racionalisme català que combina materials tradicionals amb una composició moderna.
Casa racionalista integrada en un pinar litoral, referent de l’arquitectura moderna i espai clau de la vida cultural durant el franquisme.
Conjunt d’habitatges obrers racionalistes que va redefinir la vida col·lectiva a la Barcelona del segle XX.
Edifici modernista que acull la històrica taverna Els 4 Gats, punt de trobada d’artistes i intel·lectuals del modernisme català.
Conjunt arquitectònic modernista concebut com a accés monumental a l’antiga Finca Güell, integrat per la casa del guarda, les cavallerisses i el picador.
Institució acadèmica d’estil gòtic dedicada a les ciències farmacèutiques, situada a l’Hospital de la Santa Creu.
Castell modernista amb ànima medieval. Una joia íntima on el mestre de l’arquitectura sorprèn amb línies rectes i símbols ocults.
Una de les obres més conservadores d’Antoni Gaudí, situada entre dues cases de l’Eixample.
Un dels darrers edificis modernistes de la ciutat, aixecat en una elegant cantonada de l’avinguda Diagonal.
Edifici d’avantguarda caracteritzat per una façana ceràmica artesanal i una estructura fragmentada que redefineix el paisatge urbà del Raval.
Palau de congressos dissenyat per acollir esdeveniments de gran escala, referent de l’arquitectura moderna catalana.
Conjunt monumental gòtic, antiga residència del poder comtal i reial a Barcelona entre els segles XIII i XV.
Edifici de telecomunicacions de geometria contrastada, dissenyat per allotjar una central telefònica a la Vila Olímpica.
Edifici de forma cilíndrica construït per als Jocs Olímpics de 1992, destinat a funcions meteorològiques a la Vila Olímpica.
Edifici hivernacle de baix impacte ambiental dissenyat com a equipament universitari amb sistemes passius de regulació climàtica.
Edifici residencial d’estil racionalista i rellevància arquitectònica en la modernització de l’habitatge a la ciutat.
Obra gaudiniana amb aires de fortalesa, concebuda des del principi com a espai educatiu.
Edifici modernista d’exuberant riquesa decorativa, actual seu de la Delegació del Govern a Catalunya.
Edifici d'arquitectura neoclàssica construït en el segle XVIII que acull funcions parlamentàries al parc de la Ciutadella.
Edifici d’oficines de 18 plantes al districte 22@, dissenyat per a la producció audiovisual i definit pel seu exoesquelet estructural d’acer.
Hotel gratacels de 113 m i disseny orgànic, projectat per Toyo Ito al costat del recinte de la Fira de Barcelona.
Prisma triangular blau, referent de l’arquitectura del segle XXI i seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Antoni Gaudí va dedicar bona part de la seva vida al disseny i la construcció d’aquesta església monumental, la més alta del món i una icona ciutadana molt visitada.
El Pavelló Alemany de Barcelona El Pavelló de Mies van der Rohe, també conegut com el Pavelló Alemany, és una de les icones més influents de l'arquitectura moderna. Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, aquest espai va ser creat com el pavelló nacional d'Alemanya per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
El Palau Baró de Quadras és d'una banda un palau neogòtic, i de l'altra, un edifici de pisos modernista. I és que estem davant d'un edifici imaginatiu, amb una decoració eclèctica i refinada, que canvia segons la façana que es contempla.
La Torre Bellesguard, una de les obres menys conegudes de Gaudí, oberta al públic a Barcelona.
Descobreix el millor del modernisme català amb una sola targeta! La Barcelona Modernist Card t'ofereix accés gratuït als 10 indrets modernistes més emblemàtics de la ciutat, perquè puguis gaudir de l'arquitectura més espectacular sense fer cues i amb la màxima flexibilitat. Amb aquesta targeta, t'endinsaràs en el llegat de grans arquitectes com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, i tindràs l'oportunitat de veure les seves obres més representatives. És la manera més còmoda de descobrir la ciutat d'una manera única. Gaudeix de la Barcelona modernista sense complicacions i estalvia temps i diners!
Submergeix-te en el món d'Antoni Gaudí amb una visita a La Pedrera, també coneguda com a Casa Milà, una de les joies arquitectòniques més importants de l'artista. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, aquesta edificació és una joia del modernisme català que destaca pel seu disseny innovador, l'originalitat arquitectònica i el simbolisme. Visitar la Casa Milà és com viatjar en el temps a la Barcelona de principis del segle XX, explorant espais icònics que t'endinsen en el geni de Gaudí. L'experiència també inclou el descobriment d'un pis burgès de l'època i els patis modernistes, que mostren la fusió perfecta entre arquitectura i natura. No perdis aquesta oportunitat de formar part de la història!
Voleu conèixer la biblioteca popular catalana més avançada del seu temps?. Fundada l’any 1895 per Rossend Arús, aquesta biblioteca centenària és avui dia un lloc de referència i el punt de trobada d’estudiants i investigadors de la cultura, la història i la societat.
En un palauet isabelí situat al barri del Putxet s’hi amaga una de les col·leccions més preuades de ceràmica d’Alcora, dibuix, pintura i escultura dels segles XIX i XX. Es tracta de l’antiga residència de Manuel Rocamora i Vidal, amant de l’art i el col·leccionisme. Descobriu-ne tots els seus tresors!.
Casa Amatller: Joia del modernisme català de Puig i Cadafalch La Casa Amatller, situada al Passeig de Gràcia, és una de les grans obres del modernisme català i forma part de la famosa "Illa de la Discòrdia". Dissenyada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, aquesta casa emblemàtica combina l'estil modernista amb tocs neogòtics i un acabament esglaonat inspirat en les cases dels Països Baixos.
Descobriu la primera obra mestra d'Antoni Gaudí, un edifici que va marcar l'inici d'una nova manera d'entendre l'arquitectura. Situada a la Vila de Gràcia, aquesta casa-museu va ser l'inici d'una nova manera d'entendre l'arquitectura: lliure, colorista i profundament inspirada en la natura. Des del 2005, la Casa Vicens ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Construïda entre el 1883 i el 1885 com a residència d'estiu, la Casa Vicens és una de les joies més sorprenents del modernisme català. El seu estil barreja influències orientals i mudejars amb una forta presència d'elements naturals, creant una obra única en la qual destaquen la ceràmica, el ferro forjat, el color i una ornamentació meticulosa, anunciant el llenguatge artístic que definiria tota l'obra futura de Gaudí.
Descobreix un dels tresors més icònics de Barcelona! El Palau de la Música Catalana és una obra mestra del modernisme i una de les sales de concerts més excepcionals del món, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Situat al pintoresc barri de La Ribera, aquest auditori combina escultura, mosaics, vidrieres i ferro forjat, oferint una experiència cultural única. Dissenyat per l'arquitecte Domènech i Montaner, el Palau va ser concebut com a seu de l'Orfeó Català i és un símbol del patrimoni arquitectònic i musical de la ciutat. En entrar en aquest edifici no només podreu gaudir de la seva espectacular arquitectura, sinó que també aprendràs sobre la història de la societat catalana a principis del segle XX. No us perdeu l'oportunitat de visitar aquest monument cultural i artístic de Barcelona.
