La Casa Fullà és un edifici d’habitatges de finals dels anys seixanta que trasllada el racionalisme a un terreny més experimental. S’organitza en múltiples nivells, amb dúplex i tríplex superposats que trenquen la repetició habitual de plantes. El resultat és una forma d’habitar més complexa i menys previsible. La seva volumetria trencada respon a un solar que fa cantonada i busca aprofitar al màxim la llum en un entorn dens. Aquí l’habitatge deixa de ser només repetició i s’obre a una manera més lliure i compartida de viure.
This is… bo saber-ho
Popularment, se la coneix com “la casa dels hippies”, un sobrenom que reflecteix el seu plantejament comunitari i el context cultural en què va ser concebuda.
