La primera torre de les aigües de l'Eixample

La primera torre d’aigües de l’Eixample és un dipòsit de maó vist construït el 1867. La seva funció, aleshores, era abastir la ciutat que s'expandia seguint el nou model urbanístic en quadrícula de l’enginyer Ildefons Cerdà, que somiava amb una Barcelona sense muralles. Al bell mig d’una illa enjardinada, aquest discret cilindre de 24 m s’alça sense ostentació. No és monumental, però sí essencial: una peça modesta del patrimoni industrial que encara roman dempeus, aliena al bullici. Mirar-la és recordar que, de vegades, la ciutat es construeix des de l’invisible.