Situat en un conjunt de palaus gòtics, el Museu Picasso de Barcelona custodia una valuosa col·lecció d’obres de joventut de l’artista. Entrar-hi és gairebé un viatge íntim: les sales conviden a seguir de prop la seva evolució entre 1895 i 1904, una etapa clau per entendre el naixement del seu llenguatge artístic. Més que una exposició, és una declaració d’amor a la ciutat on tot va començar. L’arquitectura medieval, austera i majestuosa, afegeix una capa de relat: Barcelona no només el va veure créixer, sinó que el va inspirar. I ell, en agraïment, hi va deixar els seus primers traços.

This is… bo saber-ho

La fundació del museu va ser un desig explícit de Picasso, que va voler que la seva obra de joventut restés a Barcelona. L’impuls va ser possible gràcies a Jaume Sabartés, el seu amic i secretari personal.
Tot i que el focus està en els seus anys de formació, també es poden veure peces clau d’altres etapes, com l’època blava, l’època rosa, el cubisme o la seva transició al classicisme el 1917.
Els cinc palaus que acullen el museu comparteixen una estructura típica de l’arquitectura civil gòtica catalana: pati central, escala noble i façanes austeres. Tot el carrer Montcada està declarat conjunt monumental historicoartístic.