L’Anella Olímpica de Montjuïc és un conjunt monumental d’instal·lacions esportives i espais públics, herència viva dels Jocs Olímpics de 1992. Des de la seva altura privilegiada, desplega un paisatge urbà on l’esport, la cultura i l’arquitectura conviuen. L’Estadi Olímpic Lluís Companys (rehabilitat per Gregotti, Correa, Milà, Margarit i Buxadé), el Palau Sant Jordi (Arata Isozaki), les Piscines Bernat Picornell (remodelades per Fernández i Gallego) i la Torre de Telefónica (Santiago Calatrava) conformen un escenari que ha sabut reinventar-se com a espai de memòria col·lectiva, oci i gran format. Una postal oberta a la ciutat que continua sent punt de trobada, símbol de transformació i orgull col·lectiu.

This is… bo saber-ho

Tot i que ara evoca a la Barcelona de 1992, l’Estadi Olímpic es va construir per a l’Exposició Universal de 1929 i es va renovar completament dècades després per acollir els Jocs Olímpics.
El Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, situat a pocs passos, combina tecnologia, història i valors esportius amb una museografia interactiva i divulgativa.
La gran esplanada exterior ofereix un dels passejos amb vistes més tranquils de Montjuïc.