Tickets

Castells

Torres humanes, les més altes i impressionants mai vistes, alçant-se cada any per mantenir viva una de les nostres tradicions més trepidants. Si t’agraden les emocions fortes, prepara’t: aquí el vertigen no es cura. Se celebra.
Grup de persones amb camisa blava aixequen els braços i s’agafen les mans, formant una estructura col·lectiva enmig d’una plaça. Alguns porten mocadors vermells al canell, i l’escena transmet coordinació, força i esperit d’equip, en un entorn urbà amb edificis al fons.
Grup de joves vestits amb camisa gris clar i faixa negra estan acabant de descarregar un castell davant d’un edifici a la plaça Sant Jaume. Un d’ells crida amb el braç aixecat, celebrant l’èxit d’haver pogut carregar i descarregar el castell, mentre els altres s’agafen per mantenir l’equilibri.

Als castells tothom és necessari, però ningú imprescindible. Aquesta és la seva màgia: un paradigma de la força col·lectiva i del sentit de pertinença.

Identitat

Les colles encarnen els valors dels castells. Avui n’hi ha més d’un centenar, repartides per tots els territoris de parla catalana. El que les diferencia, més enllà del nom, és el vestuari: cada colla té el seu color de camisa, mentre que el mocador, sovint és vermell.

N’hi ha de més novelles, capaces d’aixecar castells més modestos (si és que és modest un castell de sis pisos), i de més experimentades, que afronten les construccions de “gamma extra”, les de màxima dificultat. Algunes no arriben al centenar de membres; d’altres poden mobilitzar gairebé un miler de camises en les grans diades. Totes, però, comparteixen una mateixa essència: la de construir, entre tots, alguna cosa que cap persona podria fer sola.

Primer pla de diversos castellers amb camises roses i mocadors vermells al cap i als canells, molt junts i agafant-se amb força per formar la base. Les cares mostren concentració i esforç, transmetent cohesió, coordinació i intensitat en plena actuació.

Fa més de dos-cents anys que aixequem castells. Nascuts entre el Penedès i el Camp de Tarragona i amb arrels al País Valencià, avui són un moviment estès arreu de Catalunya, de l’Ebre a Perpinyà.

Història

Originaris del segle XVIII i amb arrels que es remunten encara més enrere, avui els castells transcendeixen les places. Més enllà de l’espectacle, són un reflex viu d’identitat: de poble, de barri, de ciutat i de país. Cada castell aixecat és una afirmació col·lectiva, una manera de dir qui som i com som. Un símbol de catalanitat construït, literalment, entre tots.

En blanc i negre, un grup de persones molt juntes aixequen un casteller des de la base. Diverses mans s’entrellacen i sostenen el cos amb força, mentre es percep l’esforç col·lectiu i la concentració en una escena històrica de tradició popular.
Castellers
En blanc i negre, un castell de diversos pisos aixecat en un espai obert, envoltat de públic. A la base, un grup nombrós de persones sosté l’estructura mentre els castellers s’enfilen fins al capdamunt. Al fons es veu una gran graderia plena d’espectadors i un edifici amb un arc central, en una escena que transmet tradició, equilibri i força col·lectiva.
© Arxiu Fotogràfic de Barcelona Pérez de Rozas
Primer pla d’una dona amb camisa vermella amb les mans juntes a prop de la boca, en senyal de preocupació o expectació. Porta les ungles pintades de groc, amb un detall floral en una d’elles, i un petit tatuatge al canell. L’escena transmet concentració i suport enmig d’una actuació col·lectiva.
Castellers amb camises granate i pantalons blancs formen una torre humana a la plaça de Sant Jaume, davant d’un edifici històric amb façana ornamentada i finestres amb persianes. Diversos nivells de l’estructura són visibles mentre el públic observa des de baix, en una escena que transmet tradició, equilibri i treball en equip.

Força, equilibri, valor i seny; aquest és el lema casteller. Sense cap d’aquests elements no es podria ni tan sols somiar de fer-ne un.

Unió

El món casteller, sota la cara més visible d’èpica i espectacularitat, s’aguanta gràcies a centenars d’hores d’entrenament, lluny de qualsevol improvisació a plaça.  I el resultat és un treball minuciós sobre forces, estructures i rols, on cada posició, cada cos i cada relació  —dins i fora el castell — tenen un perquè.

Aquestes proeses tenen lloc a les diades castelleres, trobades on colles d’arreu del país s’apleguen per aixecar les millors construccions. Tradicionalment, la temporada comença per Sant Joan i culmina per Santa Úrsula. Però no es tracta d’una simple competició: es tracta de portar l’honor de la colla i de la ciutat tan amunt com sigui possible.

Primer pla d’una persona amb camisa clara somrient mentre subjecta amb la boca un mocador vermell amb punts blancs. Una mà desenfocada passa pel davant de la càmera, i l’escena transmet un moment espontani i proper.

El sostre del món casteller és ara mateix als deu pisos: construccions que poden superar els 10.000 kg i mobilitzar prop d’un miler de castellers.

Grup de castellers amb camises verdes formen la base d’un castell humà mentre sostenen un company que s’enfila per sobre d’ells. Diverses mans l’ajuden a mantenir l’equilibri, i al centre es veu un home amb expressió concentrada aguantant amb la boca les solapes de la camisa. L’escena transmet força, coordinació i treball en equip en un entorn neutre.

Properes diades castelleres

No s'han trobat resultats.

No s'han trobat resultats.

Filtres avançats
Cercar per dates