En una ciutat tan gran, on no tothom té el temps o habilitat d’endinsar-se al bosc, hi ha una figura profundament barcelonina que ha estat clau perquè el bolet continuï regnant cada tardor: els mercats. Una xarxa extensíssima que, malgrat el pas del temps, es manté viva i fidel al seu paper de pont entre la ciutat i, en aquest cas, el sotabosc. Com diu Jordi Vilà: “Si moren els mercats moren els bolets”
Cada tardor, catalans de tota mena peregrinen als boscos amb una devoció gairebé litúrgica, a la recerca d’un producte ara ja deïficat.
Tot neix d’un pacte tàcit. Un racó de bosc. Un secret. Cada família té el seu i es transmet de pares a fills: un indret on sempre s’han fet bolets i sempre se’n faran. S’estableix una mena de simbiosi entre la família i el bosc que es renova any a any.
És una història d’amor entre una cultura i un producte que aquí troba les millors condicions per créixer, tant en qualitat com en diversitat. Una complicitat que s’ha infiltrat fins al moll de l’os de l’ànima gastronòmica barcelonina i catalana.
En temps d’exhibicionismes efímers, Jordi Vilà reivindica el bolet com a gest de coherència: creativitat amb arrel, alta cuina amb memòria, personalitat sense estridències. Tornar aquelles olors i sabors que visquin en lo més profund de nosaltres. Des de la creativitat i el talent.